Fotos portada: arxiu M. Ubach. Amb la gent de la Casanova de Canalda.
Canalda 1963
Estimats papes:
Fa dues nits que les passem molt atrafegades doncs, sabeu la Rita?. Tu mama penso que ja saps de qui parlo, d’aquella dona que viu tota sola, allí sota aquella balma, te’n recordes? Bé, doncs, una gent que han hagut de marxar perquè estaven malalts, l’han deixada encarregada d’una mula (bé, no se massa com es diu la dona del “macho”). Resulta que ha de criar i n’està ben a punt, i la pobre Rita, com que li fa por que pollini estant ella tota sola allà al peu de la roca, l’ha dut aquí a la Casanova perquè li guardin.
Resulta que abans d’ahir el vespre la van estacar pel morral fora el pati perquè la Rita va dir que hi estava acostumada. I ella se’n va entornar a casa seva. Però quan van ser per allà les dues o les tres de la matinada, la Ramona, com que va sentir esquelles, es va aixecar i ja no va veure la mula per enlloc! Haguéssiu vist l’esverament de tothom buscant-la per aquests mons de Déu. I va costar molta feina i una bona estona poder-la atrapar.
Veient el que havia passat, li van dir a la Rita que vingués ella a vigilar-la i que es quedés a dormir aquí a la Casanova. I així ho va fer ahir el vespre. I quina nit més moguda hem tingut. Jo, amb son i tot, me l’he passat rient.
Aquest cop van tancar la mula amb els porcs, els conills i les gallines. Cada vegada que la Rita li semblava que sentia un soroll estrany, per por que pollinés, s’aixecava i anava a guaitar-la. A l’obrir la porta de baix, entrava la Linda, el Kis i tots els altres gossos al darrere; pujaven per l’escala esverats i bordant i entraven als quartos de la gent, saltaven damunt els llits i despertaven a tothom. Haguéssiu sentit la Ramona renegant!
A més, com que resulta que la mula s’anava traient el morral, ho tirava tot enlaire i esvalotava les gallines i els conills. Hi havia un xivarri que ningú podia dormir. Pitjor que la nit abans! A veure que passa avui, perquè la mula encara no ha pollinat. Ja us ho explicaré.
Extracte de l’article “Carta des de Canalda”, de Montserrat Ubach i Tarrés. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. Segona edició, 2022.