La descoberta

Fotografies portada: arxiu M. Ubach. 1963. 1-La Montserrat amb els seus pares. 2- Primera exploració de l’avenc. 3-Josep Subils escrivint el nom de l’avenc a l’entrada.

Durant la segona quinzena d’abril del 1963, la jove espeleòloga manresana Montserrat Ubach, acompanyada dels seus pares i amb l’ajut del pastor Ramon Pujantell, fill de la masia de Cavallera Baixa, propietària del terreny, localitzen el forat on la família del pastor havia amagat objectes durant la guerra de 1936 al 1939. El mantenien d’amagat i ningú més el coneixia.

Per sota d’aquest amagatall la Montserrat accedeix a una rampa inclinada que mena a un pou de 27,5 metres de fondària i que, assegurada amb una corda pels seus pares des de dalt, baixa amb una escala metàl·lica de l’època (elektron). Acabaven de descobrir “l’avenc”.

Admirant les seves notables dimensions, intueix una important continuació i s’adona que han trobat quelcom realment gran que supera els limitats mitjans tècnics de que disposa i convida a companys de Barcelona a participar en l’exploració.

El juny d’aquell mateix 63, en una exploració que va durar 33 hores, superen els 200 metres de fondària. Durant 15 anys serà el rècord de profunditat de Catalunya i durant 20, el rècord del món en conglomerats. Aquesta fita, històrica, forma part dels anals de l’espeleologia i de l’excursionisme de Catalunya.

En l’exploració hi van participar 9 grups d’espeleòlegs pertanyents a altres tantes entitats excursionistes del país, els quals varen acordar batejar-lo amb el nom de la seva companya i primera exploradora: avenc Montserrat Ubach.

Els precedents

A començaments de 1962, Montserrat Ubach i Tarrés, una jove noieta, acaba de concloure un curset d’espeleologia a la seva ciutat natal. Inicia la recerca de cavitats inèdites, primer al Berguedà i a continuació en el veí Solsonès, en aquells temps una comarca espeleològicament verge. Per la seva curta edat l’acompanyen els seus pares, Carme i Josep que, esperonats per l’entusiasme de la Montserrat, descobreixen al mateix temps que ella l’apassionant món de l’espeleologia. Moltes excursions les fa només amb la seva mare i totes dues viuen cada cap de setmana l’odissea de la manca de mitjans de transport en uns anys de penúries generalitzades.

Al llarg d’aquests pintorescs viatges amb autoestop, en camions de repartiment i ranquejants autocars de línia, amplien els seus contactes amb els pastors i la gent de les masies, que les reben amb curiositat i simpatia i que comencen a conèixer-les com “les dones que busquen forats”. Durant més d’un any dediquen el seu temps lliure a recórrer el territori, compartint fructíferes vetllades amb la gent i obtenint informació sobre coves i avencs que aniran explorant de mica en mica.

Extracte de l’article original de Jordi Lloret i Prieto “La descoberta”, publicat a Wikipedia el 2014

Llegiu l’article