Fotos portada: C. Tarrés i M. Ubach. Amb la família de la Casanova de Canalda.
Any 1963. Havia arribat l’estiu i el Joanet i la Rosita m’havien convidat a passar amb ells uns dies de vacances. Els pares es van quedar a Manresa i jo em vaig plantar a Canalda disposada a no fer res.
Recordo aquelles anades i vingudes cada dia a la font a buscar aigua; aquelles passejades amb el ramat conduït pel Joanet i el Kis, el gos pastor de la Ramona: aquelles rebequeries del Ramon perquè “la Blanca” no sempre li feia tot el cas que ell volia (jo era “la Blanca”, i la mare”la Vermella”, perquè quan ens vam conèixer portàvem els jerseis d’aquests colors). Però recordo de manera especial la gran festa que hi va haver al Cap del Pla per a celebrar la tornada de la mili del Casimiro, el germà de la Rosita.
A la Casanova hi va quedar la Ramona i el Kis, i els altres ens en vam anar de gresca. El Cap del Pla era una romeria de gent que arribava de les masies veïnes, molta de la qual ja coneixia per haver-hi anat amb la mare a preguntar si sabien forats.
I com m’ho vaig passar de bé! Les dones, a la cuina fent un arròs amb conill dels més bons que he menjat. Els homes, a la sala fent petar la xerrada al voltant de la taula i fent córrer i buidant els porrons de vi. Els marrecs -entre ells el Ramon- saltant i xisclant per entre les cames dels grans com un ramat de cabres boges. I les noietes com jo, mirant per la finestra amb posat de melangia tot escoltant els afalacs d’algun hereu de 16 anys, al qual acabaria per conceir-li un ball al compàs de l’home orquestra. Perquè, un cop acabat l’àpat, no hi va faltar ni el ball, ni els cants, ni els brindis, ni les paraules del noi acabat de llicenciar, ni les dels homes de seny de la casa donant-li la benvinguda i recordant-li -mig en broma mig seriosament- que els mesos passats a Talarn i a la Seu ja s’havien acabat i que demà li tocava treballar.
Al capvespre, amb els estómacs plens, contents i riallers, tothom va anar desfilant cap a casa seva. El Joanet, la Rosita, el Ramon i jo, a la Casanova de Canalda. Aquella nit vaig adormir-me pensant més en la festa que en les coves.
Extracte de l’article “Vivències amb la família de la Casanova”, de Montserrat Ubach i Tarrés. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. Segona edició, 2022.