El marc geològic

Foto portada: Jordi Lloret.

Per la zona de Canalda passa la falla més important dels Pirineus orientals: es tracta de l’encavalcament basal dels Pirineus. A través d’aquest encavalcament s’han pogut apilar totes les unitats al·lòctones per sobre dels materials autòctons de la conca de l’Ebre. A Canalda veiem com les calcàries del Cretaci i de l’Eocè (entre 70 i 50 Ma) estan per sobre dels conglomerats de l’Oligocè (uns 25 Ma).

El Montserrat Ubach s’ha format en aquests conglomerats de l’encavalcament basal dels Pirineus i ha anat excavant a la roca un seguit de pous que baixen fins els 202 metres de profunditat. La seva singularitat és que estigui en conglomerat, que sigui un avenc i que arribi a a tanta fondària. Les estructures principals en conglomerat acostumen a ser coves i aquí predomina la verticalitat. Precisament la formació d’aquesta cavitat ha esta possible per la seva per la seva proximitat a la gran falla i l’encavalcament que han donat conglomerats molt massius idonis pel desenvolupament vertical.

Aquesta, doncs, és una de les peculiaritats geològiques evidents de l’avenc Montserrat Ubach, la de trobar-se just al límit de totes les estructures pirinenques i de les que no ho són (la conca de l’Ebre). Tenim doncs una cavitat important, de les més fondes del món en conglomerat, situada en un lloc privilegiat.

Contemplem el paisatge de Canalda com si fos un escenari format per roques. En una obra de teatre l’obra determina el decorat. Però aquí és al revés. Són les roques les que marquen un seguit de condicionants. L’home s’hi adapta, si cal les modifica i se n’aprofita segons li convé: escalades, excursions, turisme de natura, activitats ramaderes… O sigui que és l’home qui s’adapta a l’escenari. Per tant, en aquest teatre de Canalda i l’avenc, el decorat és qui determina l’obra.

Article “El marc geològic. Situació estratègica de Canalda i l’avenc”. Aportació d’Albert Martínez, geòleg consultor. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. J. Lloret i M. Ubach. Segona edició, 2022.

Llegiu l’article