Com es formen les coves

Foto portada: Víctor Ferrer.

S’anomena “karst” a un territori on afloren roques que -per la seva composició química- són susceptibles de ser dissoltes per l’aigua. Com a conseqüència de la dissolució de la roca, sovint s’origina sobre la superfície del terreny un tipus de relleu molt particular, donant lloc a un paisatge característic i exclusiu d’aquestes zones. El procés pel qual la roca és dissolta es diu “karstificació” i el conjunt de formes generades sobre el terreny per efectes de la carstificació es diu “modelat kàrstic” o -simplificant- “karst”.

Per la seva gran abundància i extensió, la roca karstificable per excel·lència és la calcària (carbonat càlcic), que arriba a formar massissos muntanyosos sencers. També són karstificables els guixos i les sals, si bé són roques molt menys abundants i rara vegada arriben a ocupar grans extensions de terreny d’una manera contínua.

Mereix especial esment el cas del conglomerat. Aquesta és una roca relativament abundant, formada per còdols de roca de mida variable units per una mena de ciment. El conglomerat serà susceptible de karstificació només si el seu ciment i una bona proporció dels còdols són de naturalesa calcària.

La carstificació no només actua en superfície, doncs l’aigua de pluja també penetra en el subsòl, on igualment porta a terme la seva acció dissolvent. Perquè això pugui tenir lloc cal que existeixi una complexa xarxa de fissures que permetin l’aigua penetrar i circular pel medi subterrani. Una vegada en ell, l’aigua tendeix a buscar els seus camins, tot generant conductes que no seran altra cosa que els avencs i les coves.

A grans trets, en un massís kàrstic clàssic, els avencs els trobarem a la part alta, ja que són formes d’absorció on l’aigua circula de manera vertical, mentre que les coves les trobarem a la part baixa del massís, ja que són formes d’emissió i l’aigua circula de manera horitzontal.

Extracte de l’article “Com es formen les coves”. Aportació de Ferran Cardona, geòleg. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. J. Lloret i M. Ubach. Segona edició, 2022.

Llegiu l’article