Foto portada: Víctor Ferrer. Avenc Montserrat Ubach.
El sector pirinenc el podem dividir en dues franges ben definides: a l’extrem nord se situen les calcàries, amb el Port del Comte com a relleu més significatiu de la comarca i, immediatament al sud, una franja de conglomerats que origina uns relleus, ben característics al paisatge, que són creuats pels grans solcs que han generat els rius i torrents (rases) que davallen de la franja anterior.
Tenint en compte que els conglomerats del Solsonès estan formats per còdols de naturalesa principalment calcària, és d’entendre que hagin estat afectats per la carstificació. D’aquesta manera, a la comarca trobarem cavitats tant a la franja de calcàries com a la de conglomerats. De fet, a grans trets, el 70% de les cavitats solsonenques obren la seva boca en conglomerat.
Gràcies a la publicació del Catàleg espeleològic del Solsonès, dins del segon volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya d’en Jordi de Valles (any 2009), i gràcies a la tasca de síntesi portada a terme per Jordi Lloret, podem oferir unes estadístiques al voltant de les cavitats solsonenques que ens ajudaran a comprendre la naturalesa i la distribució de les coves i dels avencs que trobem a la comarca.
En total, han estat catalogades 267 cavitats, de les quals 162 són balmes (el 60,6%). Ara bé, només els quatre municipis que formen el nord de la comarca arrepleguen el 66% de totes les cavitats solsonenques.
Principals cavitats del Solsonès
A – Per fondària
Avenc Montserrat Ubach (-202 m)
Avenc del Capolatell-1 (-114 m)
Avenc del Capolatell-2 (-109 m)
Bòfia de la Grallera (-62 m)
Grallera d’Odèn (-56 m)
Avenc de les Gralles (-54 m)
B – Per recorregut
Avenc Montserrat Ubach (500 m)
Avenc del Capolatell-1 (420 m)
Avenc del Bages (210 m)
Esquerdes de Ca l’Agustí Gran (120 m)
Cova del Rabeig del Cavall (100 m) *
Bòfia de la Valldan (100 m)
Extracte de l’article “Carstificació en conglomerats. Coves i avencs del Solsonès”. Aportació de Ferran Cardona, geòleg. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. J. Lloret i M. Ubach. Segona edició, 2022.