Llegendes

La riquesa de llegendes de Canalda l’hem coneguda gràcies a mossèn Jaume Sarri i Muntada qui, durant anys, va recollir tot allò que d’interès trobava a la vall de la Ribera Salada. Les històries de les dones de fum i aigua són tretes del seu llibre inèdit La Ribera Salada, on, a més d’aspectes geogràfics i històrics, hi ha un ampli recull dels costums, les llegendes i les tradicions d’aquesta conca que s’estén des del Port del Comte fins a la vall del Segre.

El fum es filtra per tot arreu i l’aigua ho amara tot, d’aquí el nom d’aquests personatges que s’introdueixen, s’escolen per tot arreu. Aquestes dones sovint es presentaven sota una aparença de dones “velles, arrupides, espellifades, lletges, amb vestits estripats, bruts, escabellades”; tota la seva aparença externa amagava una bellesa que embadaliria: “embabillerien la gent, fascinerien els miradors, els al·lucinarien”.

Les unes habitaven en coves i bòfies, amb unes estances interiors que eren impenetrables per als homes, i d’altres, en canvi, eren minyones o mestresses de les cases de pagès que a la nit es transformaven. Quan de veritat són de fum i aigua és a les nits i de matinada quan es passegen pels terrenys accidentats del país fent i desfent al seu criteri. A diferència de les bruixes, que són dolentes per naturalesa, les dones de fum busquen i estimen la companyia de la gent i els agraeixen els favors.

Segons ens expliquen aquestes llegendes, el relleu accidentat de les terres de la Ribera Salada i també de la Vall de Lord són el càstig i la venjança de les dones de fum i aigua.

“No poden negar els veïns el canvi i el càstig: les seves aigües cremaven les plantes de les hortes i les vores restaven eixarreïdes i cremaven les sargueres dels seus arenys. Malastrugança que perdura fins que treuen la sal de les aigües de Sant Quintí i s’acaben les ironies sagnants dels pagesos dels environs que es mofaven de les collites, els atuells i els ases amb què les treballaven”.

Extracte de l’article “Llegendes de dones de fum i aigua”. Aportació de Marcel Camps, geògraf. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. J. lloret i M. Ubach. Segona edició 2022.

Llegiu l’article