L’avenc Montserrat Ubach“, explorat per primera vegada el 1963 , va ser el rècord de profunditat de Catalunya durant 15 anys i el del món, durant 20 anys, dels excavats en terreny de conglomerats.
Aquesta exploració i la gran divulgació que va tenir en els mitjans espeleològics i públics, va ser un catalitzador decisiu en la popularització de l’espeleologia a Catalunya i el naixement de noves vocacions, amb un notable reflex en la resta de l’estat. Amb ella “comença una verdadera difusió de l’espeleologia, els grups surten com bolets i s’entra en la fase que es denomina de massificació, que dura fins el 1970 aproximadament, però que va servir de base per aixecar l’estructura espeleològica que tenim ara” (Ferran Cardona 1990).
“Como consecuencia, la espeleología entrará en los hogares de los lectores y de los telespectadores, que descubrirán un mundo desconocido y apasionante. Y por si fuera poco, en la recatada España de los 60, donde a la mujer se la sitúa en la Sección Femenina, los “Coros y Danzas” y las labores del hogar, la protagonista de esta aventura subterránea resulta ser una intrépida y jovencísima espeleóloga cuyo aspecto nada tiene que ver con la imagen hombruna que era para muchos el estereotipo de mujer deportista. Quizás algún día se podría analizar hasta qué punto esto supuso un incremento de la presencia femenina en los clubs espeleológicos” (Jordi Lloret, 2013)
Extracte de l’article “Impacto social de una exploración espeleológica. Descubrimiento del avenc Montserrat Ubach“. Gota a Gota. Jaén, 2013″