Foto portada: Salvador Vives. Cova de les Encantades (Odèn). Primera sortida del Projecte Francesc Español. Recerca bioespeleològica (2015).
A l’interior de les coves i dels avencs, en la més completa foscor, hi viu una àmplia representació de petits animalons, com els ratpenats, que tots coneixem, però també n’hi ha altres molt més petits, com ara les aranyes, els centpeus o els escarabats, que s’han adaptat a les especials característiques del medi subterrani.
La fauna subterrània de les cavitats del Solsonès es va començar a estudiar al 1910 pel francès Dr. René Jeannel, quan feia expedicions per Catalunya. Deu anys després el Dr. Ricardo Zariquiey va continuar aquests estudis sobre la fauna cavernícola del nostre país.
Però no va ser fins als anys 60, amb l’organització de l’Operació Solsonès, que es va dedicar especial atenció a estudiar i divulgar aquesta fauna. La gran relació dels grups espeleològics que hi van participar amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el seu director, el Dr. Francesc Español, va donar grans fruits i es van descobrir per a la ciència noves espècies d’insectes: el Troglocharinus subilsi i el Geotrechus ubachi que va significar la primera troballa del gènere Geotrechus a la península Ibèrica, en el vessant meridional dels Pirineus. També es va trobar a la zona el coleòpter cavernícola Speonomites mengeli.
Classificació dels cavernícoles segons el seu grau d’adaptació al medi subterrani.
Trogloxens: els accidentals, que estan a l’interior d’una cavitat perquè hi cauen, són arrossegats per l’aigua, introduïts per un altre animal, etc., i els regulars, que els trobem principalment a les zones de penombra de les coves. Tot i que no estan adaptats al medi, poden sobreviure llarg temps.
Troglòfils: Són els que posseeixen un cert grau d’adaptació, que els permet viure tant a l’exterior com a dins d’una cavitat. Tenen capacitat d’alimentació i de reproducció sota terra.
Troglobis: Són els que s’han adaptat del tot al medi subterrani i que han sofert algunes importants modificacions, com la pèrdua de quitina, l’allargament dels apèndixs, la pèrdua dels ulls, etc., que els impossibilita un hipotètic retorn a l’exterior per viure-hi de nou. Aquests són els més interessants pels estudis entomològics i científics. Aquesta introducció sota terra es va produir fa alguns o molts milions d’anys.
Extracte de l’article “Els habitants del món subterrani”. Aportació de Lluís Auroux BIOSP. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. J. Lloret i M. Ubach. Segona edició, 2022.