La Rita de la casa troglodítica i la meva mare

Fotos portada: C. Tarrés i M. Ubach. 1- La Rita Muntada amb els dos gosos (Drak i Dan) de la familia Ubach: 2-la Rita filant a l’entrada de casa seva amb el Dan. 3 La Rita amb la mare de la Montserrat i el Drak.

La Rita Muntada i Llena era filla de l’Arrat del Planellot (Odèn). Durant molts anys (tants que no me’n recordo! -ens havia dit- va viure sola, amb la companyia de les gralles, a la casa troglodita situada al peu de la Roca de Canalda, un lloc idíl·lic, del qual sempre hem estat enamorats

Mentre la Rita va viure al peu de la Roca, la meva mare hi feia escapades tant com podia. Algunes vegades amb el meu pare i altres amb mi. Però totes dues soles és com millor s’ho passaven.

La Rita només havia pogut anar un dia a escola -havia de guardar el ramat-, però és una de les persones més intel·ligents que hem conegut. La seva lògica i filosofia de la vida eren aclaparadores. Tots vam aprendre d’aquesta doneta, petita, menuda, xerraire i alegre que, malgrat l’edat, quan caminava per la muntanya no la podíem atrapar. La mare va descobrir amb la Rita un munt de fets, costums, històries i anècdotes de Canalda i la seva gent. La Rita va descobrir amb la mare, si més no, alguns avenços tecnològics de la vida moderna que encara no havien arribat al peu de la roca, com ara la gravadora:

-No li vaig dir res -m’explicava la mare. Vaig amagar l’aparell a la postada i vaig posar-lo a gravar mentre sopàvem. Quan ja estàvem al llit (dormíem les dues juntes, capiculades per cabre-hi millor) el vaig engegar. La Rita no ho entenia.

Deia, la mar de divertida: “Però qui és aquesta dona que parla com jo? Oh!, si m’escarneix…!

-Oh!, que no ho sents, que també diu paraulotes?

-Oh!, i sap la mateixa cançó que jo! ¡Oh! sí…

I recordava la mare la feina que va tenir per explicar-li que era la seva veu que estava enregistrada, no perquè la Rita li costés assimilar-ho, sinó perquè cap de les dues no podia ni arribar a parlar, de tantes rialles. “Per poc se’ns ensorra el llit de tant riure i de tants sotracs”, deia la meva mare, que mai no va oblidar aquella nit, i tampoc cap ni un dels moments passats amb la seva gran amiga.

Extracte de l’article “La Rita i la meva mare”, de Montserrat Ubach i Tarrés. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. Segona edició, 2022.

Llegiu l’article