Fotos portada: C. Tarrés i M. Ubach. 1-La família Lluís de l’Om a Solsona. 2-La Rita Llenas al peu de la carretera esperant el camió 3-Carme Tarrés en una de les parades, xerrant amb les clientes. 3-Membres de l’Operació Solsonès dalt del camió en un dels trajectes Solsona-Cambrils.
El Lluís i la seva família tenien una botiga de queviures a Solsona. També feien menjar per uns quants clients habituals de confiança i llogaven algunes habitacions per dormir. Però el més important és que, dos cops per setmana, el Lluís omplia el seu camió de productes de la botiga i d’encàrrecs i els distribuïa per les masies pròximes a la carretera que va de Solsona a Cambrils, passant per coll de Jou.
Nosaltres dues acostumàvem a arribar a Solsona al vespre, ens quedàvem a dormir a casa de la família del Lluís -que mai no ens havien volgut cobrar res- i l’endemà de matinada pujàvem a la caixa del vehicle, i entre sacs de llavors, cebes i gallines, iniciàvem el viatge. La gent ja l’esperava en uns punts determinats del camí i el camió anava fent parades.
El Lluís de l’Om va ser la targeta de visita més fantàstica que podíem somiar i que més portes ens va obrir entre aquella gent de muntanya que, lògicament, se sorprenia de veure dues dones soles que preguntaven per forats.
Tothom coneixia i apreciava el Lluís. Era una bona persona. Més que vendre els seus productes feia, amablement, de correu, d’ordinari, de missatger i fins i tot de taxi en cas d’urgència. Era l’home dels encàrrecs i de les permutes. La mare i jo estàvem convençudes que allò no era cap negoci.
Entre parada i parada aprofitàvem per parlar amb la gent i, de tant en tant, el Lluís hi posava cullerada:
-Ja us ho han dit, aquestes dones, que busquen forats? Són bones dones, eh! que jo les conec prou.
I també aviat tothom ens va conèixer. A vegades, quan arribàvem per primera vegada a una masia ja ens tenien la informació preparada. I és que un s’ho deia a l’altre i “les dones que busquen forats” ja formaven part de la família. Almenys així va ser el tracte que vam rebre de la gent. Des del Lluís de l’Om de Solsona als pastors de dalt del Port del Comte; des de can Rial de la serra de Busa fins a les masies de Cambrils, tothom ens va ajudar i ens va rebre amb els braços oberts. I això, no s’oblida.
Extracte de l’article “El camió del Lluís de l’Om”, de Montserrat Ubach i Tarrés. Llibre “Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i la Roca de Canalda”. Segona edició, 2022.